|
|
|
|
Mostra’m com escrius
De la coneguda dita castellana “Dime con quien andas y te diré quién eres”, aquí en podríem dir “Dime como escribes y te diré quién eres, como te encuentras, etc.”.
La majoria de teràpies naturals consideren com a element importantíssim per al diagnòstic, la personalitat del pacient i el seu estat d’ànim. (Flors de Bach, Homeopatia, Shiatsu, ...). Per exemple el Dr. Bach deia que s’havia de tractar a la persona (personalitat) i no a la malaltia. Per tant, com més informació tinguem sobre la persona, més encertat serà el diagnòstic.
Molts aspectes de la personalitat, ja els podrem apreciar a simple vista al llarg de l’entrevista, però en hi haurà d’altres més profunds, que ens costarà més arribar-hi.
I ja sigui com a complement a l’entrevista del terapeuta, per a conèixer (i per tant comprendre millor) a les nostres amistats, per a seleccionar candidats idonis a un lloc de treball, per a analitzar compatibilitats entre parelles, etc. existeix una tècnica anomenada grafologia que ens pot donar un cop de ma, fins i tot per a conèixer-nos a nosaltres mateixos un poc millor .....
Imaginem-nos que estem asseguts a una terrassa d’un cafè des d’on podem observar la gent com passa per la cera del carrer. I intentem descriure la personalitat de les persones que veiem passar. En què ens fixarem ? Oi que si veiem a una persona de formes curves, movent-se poc a poc i amb gràcia pensarem que es dolça i femenina. En canvi si veiem a una persona amb formes més anguloses, caminant de pressa, inclinada cap endavant, pensarem que és més aviat agressiva i activa. Ens basarem en els gestos que fa la persona per a classificar-la. I és fàcil imaginar que aquest gestos que fa la persona al moure´s també els repeteix a l’hora d’escriure. I aquest són els que podem interpretar per medi de la grafologia.
Es considera que l’escriptura és una altra forma de gesticular. I aquest gestos gràfics s’estructuren en vuit grans grups:
Tamany de la lletra. Que ens parla de l’autoconcepte. La confiança en si mateix, que pot ser real o figurada.
Forma. Ens parla de l’estil de vida. Cultura individual, originalitat de pensament, gustos, bogeria, ...
Direcció de les línies. Ens parla de l’estat d’ànim. Humor, rectitud, flexibilitat, ambició, activitat, optimisme, pessimisme, fatiga.
Velocitat. Ens parla del ritme del processos intel·lectuals i de la activitat física. Precipitació, lentitud.
Pressió que s’exerceix sobre el paper a l’escriure. Ens parla de la vitalitat, la sensualitat, la fermesa, la malaltia.
Inclinació de les lletres. Ens parla dels sentiments. Afecte, fredor, timidesa, apassionament, sensibilitat.
Cohesió de les lletres entre elles. Ens parla de com duim a terme els nostres processos mentals, bàsicament si arribem a conclusions per medi d’un procediment lògic-deductiu o bé ens deixem portar més pels instints. També ens parla de la sinceritat, falsedat, extravagància, excitació.
Ordre general d’ocupació del paper sobre el que s’escriu. Ens parla de la capacitat d’organització, la claredat o confusió de ideies, com ens adrecem als demés.
Es diferencia clarament l’anàlisi del text del de la signatura. Aquesta diferència és molt important, ja que en el text trobem l’imatge social que dona la persona i a la signatura trobem com se sent realment en el seu interior. Aquest contrastos acostumen a ésser els més útils per al terapeuta i per l’anàlisi de la persona en general. Per exemple, si volem interpretar el nivell de tristor o melancolía que sent la persona, veurem que la direcció de les línies del text serà descendent, però si observem que la signatura és horitzontal o fins i tot un poc ascendent, deduirem que el nivell de tristor només és superficial o temporal. En canvi si observem que la signatura també és descendent, deduirem que la cosa és més profunda.
Un altre regla molt important és observar tot el conjunt de tot l’escrit abans d’emetre judicis. Analitzar la quantitat i la intensitat en que apareix una expressió gràfica. Per exemple si veiem angles innecessaris direm que la persona te un punt d’agressivitat, duresa i activitat. Però no és el mateix si apareix un sol angle de 70º en tot l’escrit, que si n’apareixen dos de 15º a cada línia.
Un altre mètode complementari és el que s’anomena inductiu. Cada signe aïllat te un significat propi. Per exemple:
- La lletra “A” majúscula ens parla de l’armonia de la persona respecte els ambients intim-familiar i social-profesional.
- La lletra “D” majúscula ens parla, en el cas de persones joves, de la seva relació amb els pares, i en el cas dels adults, també si encara no s’ha superat i a més dels projectes de futur.
- La lletra “t” minúscula ens parla de si ens agrada manar o que ens manin.
- La lletra “g” minúscula se l’anomena lletra de la sexualitat en parella.
- La “y” minúscula ens parla de la sensualitat amb un mateix. Com disfrut jo del meu propi organisme.
Com veiem, sense poder entrar ara en més detall, podem, amb un anàlisi superficial de l’escrit, descriure una espècia de caricatura del personatge analitzat, i amb un anàlisi més profund, afinar molt més la definició. I sovint ens portarem sorpreses ..... el bon o mal us que es faci d’aquesta informació ja seria tema per a un altre història, però en general es diu que conèixer és estimar, i si la grafologia ens ajuda a conèixer millor ....
Toni Olives, Terapeuta Floral i homeópata. www.toniolives.com
